ASIX/M11/UF4/EX1 - Historial de revisió

Guillem: Guillem ha mogut M11/UF4/EX1 a ASIX/M11/UF4/EX1 sense deixar una redirecció: Crear subnivell ASIX

2020-04-15T11:31:37Z

Guillem ha mogut M11/UF4/EX1 a ASIX/M11/UF4/EX1 sense deixar una redirecció: Crear subnivell ASIX

Guillem: /* Conclusions */

2019-04-06T14:57:08Z

Conclusions

Guillem: /* Conclusions */

2019-04-06T14:56:56Z

Conclusions

Guillem: /* Conclusions */

2019-04-06T14:54:46Z

Conclusions

Guillem: /* Conclusions */

2019-04-06T14:47:50Z

Conclusions

Guillem: /* Conclusions */

2019-04-06T14:42:47Z

Conclusions

Guillem a 14:35, 6 abr 2019

2019-04-06T14:35:16Z

Guillem: /* Màquina virtual */

2019-04-06T14:28:39Z

Màquina virtual

Guillem: /* Màquina virtual */

2019-04-06T14:24:44Z

Màquina virtual

Guillem: /* Màquina virtual */

2019-04-06T14:23:23Z

Màquina virtual

@@ Línia 150: / Línia 150: @@
 *Les opcions de monitorització que ofereix Proxmox són bastant equiparables a altres sistemes de pagament; de manera que tampoc fa falta pagar llicències de programari propietari per a poder tenir sota control el nostre servidor de virtualització.
 *Tot i ser una contrapartida ser un hipervisor de nivell 2, és un avantatge saber que per sota del sistema Proxmox existeix el Debian; de manera que podem encara donar un quart més de volta i poder-ho explotar al nivell que volguem tenint coneixements de Linux i, per exemple, muntar un clúster de nodes a través d'un túnel VPN que el mateix SO Debian posi en marxa a l'arrencada del sistema. D'aquesta manera podem tenir una infraestructura de virtualització molt propera al que seria un DFS (''Distributed File System'') o, si més no, un ''pseudo'' CPD (centre de processament de dades) distribuït entre localitzacions geogràfiques diferents.
-−
 Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de clúster perquè:
 *Permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat.
@@ Línia 157: / Línia 158: @@
 *Referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és interessant l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Aquesta funcionalitat permet definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.
 A més a més, encara que no s'hagi tractat en aquest manual, Proxmox també permet crear serveis containeritzats a l'estil Docker; encara que la tecnologia de darrere no sigui docker sinó LXC (Linux Container). Això permet optimitzar els recursos en el sentit que no necessitem crear màquines virtuals senceres sinó que ens pot servir basar-nos en un paradigma de micro-serveis.

@@ Línia 151: / Línia 151: @@
 *Tot i ser una contrapartida ser un hipervisor de nivell 2, és un avantatge saber que per sota del sistema Proxmox existeix el Debian; de manera que podem encara donar un quart més de volta i poder-ho explotar al nivell que volguem tenint coneixements de Linux i, per exemple, muntar un clúster de nodes a través d'un túnel VPN que el mateix SO Debian posi en marxa a l'arrencada del sistema. D'aquesta manera podem tenir una infraestructura de virtualització molt propera al que seria un DFS (''Distributed File System'') o, si més no, un ''pseudo'' CPD (centre de processament de dades) distribuït entre localitzacions geogràfiques diferents.
-Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de clúster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.
+Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de clúster perquè:
-Una altra opció realment interessant, referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Tot i això, és interessant perquè es pot definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.
+*Referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és interessant l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Aquesta funcionalitat permet definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.
 A més a més, encara que no s'hagi tractat en aquest manual, Proxmox també permet crear serveis containeritzats a l'estil Docker; encara que la tecnologia de darrere no sigui docker sinó LXC (Linux Container). Això permet optimitzar els recursos en el sentit que no necessitem crear màquines virtuals senceres sinó que ens pot servir basar-nos en un paradigma de micro-serveis.

@@ Línia 147: / Línia 147: @@
 ==Conclusions==
-L'entorn de Proxmox VE és una alternativa ''open-source'' i totalment vàlida per a oferir serveis virtualitzats a l'estil de ESXi de VMWare. Tot i que el rendiment, en comparació, pot ésser inferior al tractar-se d'un hipervisor de nivell 2 en comparació a ESXi que és de nivell 1, pot ser suficient per a muntar un laboratori de proves a casa per a poder executar diferents serveis i practicar amb ells podent prescindir de VirtualBox també, que queda a un nivell inferior.
+*L'entorn de Proxmox VE és una alternativa ''open-source'' i totalment vàlida per a oferir serveis virtualitzats a l'estil de ESXi de VMWare. Tot i que el rendiment, en comparació, pot ésser inferior al tractar-se d'un hipervisor de nivell 2 en comparació a ESXi que és de nivell 1, pot ser suficient per a muntar un laboratori de proves a casa per a poder executar diferents serveis i practicar amb ells podent prescindir de VirtualBox també, que queda a un nivell inferior.
-Les opcions de monitorització que ofereix Proxmox són bastant equiparables a altres sistemes de pagament; de manera que tampoc fa falta pagar llicències de programari propietari per a poder tenir sota control el nostre servidor de virtualització. A més a més, tot i ser una contrapartida ser un hipervisor de nivell 2, és un avantatge saber que per sota del sistema Proxmox existeix el Debian; de manera que podem encara donar un quart més de volta i poder-ho explotar al nivell que volguem tenint coneixements de Linux i, per exemple, muntar un clúster de nodes a través d'un túnel VPN que el mateix SO Debian posi en marxa a l'arrencada del sistema. D'aquesta manera podem tenir una infraestructura de virtualització molt propera al que seria un DFS (''Distributed File System'') o, si més no, un ''pseudo'' CPD (centre de processament de dades) distribuït entre localitzacions geogràfiques diferents.
+*Les opcions de monitorització que ofereix Proxmox són bastant equiparables a altres sistemes de pagament; de manera que tampoc fa falta pagar llicències de programari propietari per a poder tenir sota control el nostre servidor de virtualització.
-Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de cluster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.
+Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de clúster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.
 Una altra opció realment interessant, referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Tot i això, és interessant perquè es pot definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.
 A més a més, encara que no s'hagi tractat en aquest manual, Proxmox també permet crear serveis containeritzats a l'estil Docker; encara que la tecnologia de darrere no sigui docker sinó LXC (Linux Container). Això permet optimitzar els recursos en el sentit que no necessitem crear màquines virtuals senceres sinó que ens pot servir basar-nos en un paradigma de micro-serveis.

@@ Línia 148: / Línia 148: @@
 ==Conclusions==
 L'entorn de Proxmox VE és una alternativa ''open-source'' i totalment vàlida per a oferir serveis virtualitzats a l'estil de ESXi de VMWare. Tot i que el rendiment, en comparació, pot ésser inferior al tractar-se d'un hipervisor de nivell 2 en comparació a ESXi que és de nivell 1, pot ser suficient per a muntar un laboratori de proves a casa per a poder executar diferents serveis i practicar amb ells podent prescindir de VirtualBox també, que queda a un nivell inferior.
+Les opcions de monitorització que ofereix Proxmox són bastant equiparables a altres sistemes de pagament; de manera que tampoc fa falta pagar llicències de programari propietari per a poder tenir sota control el nostre servidor de virtualització. A més a més, tot i ser una contrapartida ser un hipervisor de nivell 2, és un avantatge saber que per sota del sistema Proxmox existeix el Debian; de manera que podem encara donar un quart més de volta i poder-ho explotar al nivell que volguem tenint coneixements de Linux i, per exemple, muntar un clúster de nodes a través d'un túnel VPN que el mateix SO Debian posi en marxa a l'arrencada del sistema. D'aquesta manera podem tenir una infraestructura de virtualització molt propera al que seria un DFS (''Distributed File System'') o, si més no, un ''pseudo'' CPD (centre de processament de dades) distribuït entre localitzacions geogràfiques diferents.
 Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de cluster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.

← Versió més antiga		Revisió del 14:42, 6 abr 2019
Línia 150:		Línia 150:

	Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de cluster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.		Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de cluster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.
		+
		+	Una altra opció realment interessant, referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Tot i això, és interessant perquè es pot definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.
		+
		+	A més a més, encara que no s'hagi tractat en aquest manual, Proxmox també permet crear serveis containeritzats a l'estil Docker; encara que la tecnologia de darrere no sigui docker sinó LXC (Linux Container). Això permet optimitzar els recursos en el sentit que no necessitem crear màquines virtuals senceres sinó que ens pot servir basar-nos en un paradigma de micro-serveis.

← Versió més antiga		Revisió del 14:35, 6 abr 2019
Línia 145:		Línia 145:
	En acabar, farem clic dret i clicarem ''Inicia''		En acabar, farem clic dret i clicarem ''Inicia''
	{{imatge\|M11UF4EX121.png\|\|thumb\|Podem accedir a la consola de la màquina des de la mateixa Web GUI del Proxmox}}		{{imatge\|M11UF4EX121.png\|\|thumb\|Podem accedir a la consola de la màquina des de la mateixa Web GUI del Proxmox}}
		+
		+	==Conclusions==
		+	L'entorn de Proxmox VE és una alternativa ''open-source'' i totalment vàlida per a oferir serveis virtualitzats a l'estil de ESXi de VMWare. Tot i que el rendiment, en comparació, pot ésser inferior al tractar-se d'un hipervisor de nivell 2 en comparació a ESXi que és de nivell 1, pot ser suficient per a muntar un laboratori de proves a casa per a poder executar diferents serveis i practicar amb ells podent prescindir de VirtualBox també, que queda a un nivell inferior.
		+
		+	Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de cluster perquè permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat. També és interessant la capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines... I, al meu parer, la possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres a partir d'aquella supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.

@@ Línia 135: / Línia 135: @@
 {{imatge|M11UF4EX117.png||thumb|Escollim primer un nom per a la màquina i en quin node del cluster situar-la}}
 {{imatge|M11UF4EX118.png||thumb|Triem quina imatge ISO volem arrencar}}
 {{imatge|M11UF4EX119.png||thumb|Triem els paràmetres d'emmagatzematge de disc dur...}}
-{{imatge|M11UF4EX120.png||thumb|Una vegada creada, veiem la VM a la llista de "recursos" que tenim al node 1; en aquest cas}}
-{{imatge|M11UF4EX121.png||thumb|En acabar, farem clic dret i clicarem ''Inicia''}}
+Una vegada creada, veiem la VM a la llista de "recursos" que pengen del node 1; en aquest cas.

@@ Línia 135: / Línia 135: @@
 {{imatge|M11UF4EX117.png||thumb|Escollim primer un nom per a la màquina i en quin node del cluster situar-la}}
 {{imatge|M11UF4EX118.png||thumb|Triem quina imatge ISO volem arrencar}}
-{{imatge|M11UF4EX119.png}}
+{{imatge|M11UF4EX119.png||thumb|Triem els paràmetres d'emmagatzematge de disc dur}}
-{{imatge|M11UF4EX120.png}}
+{{imatge|M11UF4EX120.png||thumb|Paràmetres de CPU}}
-{{imatge|M11UF4EX121.png}}
+{{imatge|M11UF4EX121.png||thumb|En acabar, farem clic dret i clicarem ''Inicia''}}