Mostra la font per a ASIX/M11/UF4/EX1/5

*L'entorn de Proxmox VE és una alternativa ''open-source'' i totalment vàlida per a oferir serveis virtualitzats a l'estil de ESXi de VMWare. Tot i que el rendiment, en comparació, pot ésser inferior al tractar-se d'un hipervisor de nivell 2 en comparació a ESXi que és de nivell 1, pot ser suficient per a muntar un laboratori de proves a casa per a poder executar diferents serveis i practicar amb ells podent prescindir de VirtualBox també, que queda a un nivell inferior.
*Les opcions de monitorització que ofereix Proxmox són bastant equiparables a altres sistemes de pagament; de manera que tampoc fa falta pagar llicències de programari propietari per a poder tenir sota control el nostre servidor de virtualització.
*Tot i ser una contrapartida ser un hipervisor de nivell 2, és un avantatge saber que per sota del sistema Proxmox existeix el Debian; de manera que podem encara donar un quart més de volta i poder-ho explotar al nivell que volguem tenint coneixements de Linux i, per exemple, muntar un clúster de nodes a través d'un túnel VPN que el mateix SO Debian posi en marxa a l'arrencada del sistema. D'aquesta manera podem tenir una infraestructura de virtualització molt propera al que seria un DFS (''Distributed File System'') o, si més no, un ''pseudo'' CPD (centre de processament de dades) distribuït entre localitzacions geogràfiques diferents.


Proxmox com a tal, és potent en un muntatge de clúster perquè:
*Permet migracions de màquines virtuals entre nodes a mode ''on-the-fly'' sense necessitat d'aturar o suspendre-les; mantenint d'aquesta manera la disponibilitat.
*Capacitat per a poder automatitzar tasques de ''backup'', replicació, ''snapshots'' de màquines...
*Possibilitat de convertir una màquiana virtual en ''template'' per a usar-la com a plantilla per a desenvolupar-ne d'altres. Aquesta funcionalitat supera amb escreix els clons enllaçats que podríem fer amb VirtualBox, per exemple. És interessant per tenir una imatge d'una màquina virtual base des de la qual es pugui fer una còpia i poder desenvolupar amb menys temps una màquina per a un altre servei sense necessitat de crear una nova màquina i reinstal·lar i configurar de nou el SO que volguem.

*Referent a l'optimització de recursos usats en la màquina física, és interessant l'assignació dinàmica de RAM en funció de les necessitats de cada màquina virtual: el kernel Linux 3.x conté el mòdul de ''memory ballooning'' requerit per a poder-ho fer, mentre que Windows necessita drivers de tercers. Aquesta funcionalitat permet definir un màxim de RAM assignada a cada màquina, però si aquesta no la necessita tota, en un moment donat, la pot alliberar en favor de l'hipervisor perquè pugui ser assignada a una altra MV que sí la requereixi per canvis de càrrega de treball.


A més a més, encara que no s'hagi tractat en aquest manual, Proxmox també permet crear serveis containeritzats a l'estil Docker; encara que la tecnologia de darrere no sigui docker sinó LXC (Linux Container). Això permet optimitzar els recursos en el sentit que no necessitem crear màquines virtuals senceres sinó que ens pot servir basar-nos en un paradigma de micro-serveis.