Diferència entre revisions de la pàgina «ASIX/M17/UF2/PT2»

De Lordwektabyte Wiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Línia 20: Línia 20:
 
Aquest atac pot fer-se de la mà d'un ''IP spoofing'' ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (''Distributed Denial-Of-Service'') fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.
 
Aquest atac pot fer-se de la mà d'un ''IP spoofing'' ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (''Distributed Denial-Of-Service'') fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.
  
=====Mitigació=====
+
====Mitigació====
 
Una opció per a mitigar aquests atacs seria, en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet:
 
Una opció per a mitigar aquests atacs seria, en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet:
 
*Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a ''relay'' d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire ''bandwidth'', pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.
 
*Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a ''relay'' d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire ''bandwidth'', pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.

Revisió del 21:22, 21 març 2019

Requeriments

  • Crear una MV amb CentOS o qualsevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS.
  • Crear una MV amb qualssevol SO.
  • MV amb Kali

Enunciat

1. Descriu i mostra un possible atac de DNS Amplification
  • Com funciona? Mostrar un atac.
  • Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
2. Descriu i mostra un possible atac de DNS Spoofing
  • Com funciona? Mostrar un atac.
  • Com solucionar-lo. Mostrar la solució.

Procediment

DNS Amplification

Teoria

Un atac de DNS apmplification consta en atacar una víctima amb paquets de resposta DNS que no ha demanat; de manera que saturem la targeta de xarxa de la màquina víctima. A més a més, si aquestes respostes DNS estan "sobrecarregades" amb més dades com per exemple una consulta tipus _all_, o una petició de transferència de zona DNS, tindrem paquets més grans que arribaran a la víctima i que aquesta no podrà gestionar i podria arribar a quedar congelada o desconnectada de la xarxa.

Aquest atac pot fer-se de la mà d'un IP spoofing ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (Distributed Denial-Of-Service) fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.

Mitigació

Una opció per a mitigar aquests atacs seria, en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet:

  • Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a relay d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire bandwidth, pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.
  • No oferir recursivitat a adreces IP que no correponguin a la xarxa local: de manera que no faci consultes a altres servidors DNS si li arriba una petició d'un hostname que no està a la seva zona. Mentre que la xarxa local podrà fer-ho perquè és necessari.

En el cas de voler-nos protegir com a víctimes:

  • Podem utilitzar Firewalls d'alt nivell per a filtrar el trànsit DNS que no hagi estat demanat (ja que arriben respostes DNS a queries que no hem fet nosaltres).

Cas pràctic

DNS Spoofing

Teoria

Cas pràctic