Diferència entre revisions de la pàgina «ASIX/M17/UF2/PT2»

De Lordwektabyte Wiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
(Es crea la pàgina amb «==Requeriments== *Crear una MV amb CentOS o qualssevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS. *Crear una MV amb qualssevol SO. *MV amb Kali ==Enunciat==...».)
 
m (Guillem ha mogut M17/UF2/PT2 a ASIX/M17/UF2/PT2 sense deixar una redirecció: Crear subnivell ASIX)
 
(Hi ha 45 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
==Requeriments==
 
==Requeriments==
−
*Crear una MV amb CentOS o qualssevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS.
+
*Crear una MV amb CentOS o qualsevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS.
−
*Crear una MV amb qualssevol SO.
+
*Crear una MV amb qualsevol SO.
 
*MV amb Kali
 
*MV amb Kali
  
 
==Enunciat==
 
==Enunciat==
−
1. Descriu i mostra un possible atac de DNS Amplification.
+
:'''1. Descriu i mostra un possible atac de ''DNS Amplification'''''
−
*Com funciona?. Mostrar un atac.
+
:*Com funciona? Mostrar un atac.
−
*Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
+
:*Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
  
−
2. Descriu i mostra un possible atac de DNS Spoofing,
+
:'''2. Descriu i mostra un possible atac de ''DNS Spoofing'''''
−
*Com funciona?. Mostrar un atac.
+
:*Com funciona? Mostrar un atac.
−
*Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
+
:*Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
 +
 
 +
==Procediment==
 +
===DNS Amplification===
 +
====Teoria====
 +
Un atac de DNS amplification consta en atacar una víctima amb paquets de resposta DNS que no ha demanat; de manera que saturem la targeta de xarxa de la màquina víctima. A més a més, si aquestes respostes DNS estan "sobrecarregades" amb més dades com per exemple una consulta tipus ''all'', o una petició de transferència de zona DNS, tindrem paquets més grans que arribaran a la víctima i que aquesta no podrà gestionar i podria arribar a quedar congelada o desconnectada de la xarxa.
 +
 
 +
Aquest atac pot fer-se de la mà d'un ''IP spoofing'' ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (''Distributed Denial-Of-Service'') fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.
 +
 
 +
====Mitigació====
 +
Una opció per a mitigar aquests atacs seria, '''en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet'''
 +
*Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a ''relay'' d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire ''bandwidth'', pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.
 +
**A part de l'ample de banda, també podem mitigar o fer menys atractiu el nostre servidor si li configurem ''rate limits'' de peticions com per exemple, en el cas de BIND: <source> rate-limit {responses-per-second 3; window 15; };</source>
 +
:Amb aquests paràmetres farem que el servidor respongui, com a màxim, 3 peticions DNS per segon; de manera que ningú el pugui veure atractiu per a llançar un atac d'aquest tipus.
 +
:El <code>responses-per-second</code> és el màxim de consultes idèntiques que pot fer un client un segon. Els atacs de ''DNS amplification'' es basen en enviar respostes a consultes iguals per simplicitat i rapidesa; pel que aquest paràmetre pot ser interessant per evitar ser usats com a "base".
 +
:La finestra <code>window</code> especifica el temps en segons que un client DNS pot fer peticions DNS dins del límit definit pel ''responses-per-second''. En l'exemple de sobre, doncs, un client podria fer un màxim de 3 peticions per segon cada 15 segons.
 +
:Aquests valors van lligats entre ells i han de ser coherents; ja que no tindria sentit permetre moltes connexions per segon en una finestra molt curta (''burst'') o bé posar una finestra molt gran perquè llavors un atacant que pogués deduir el rate màxim podria ajustar-se bastant per a usar-nos de base sense sortir de les normes.
 +
 
 +
*No oferir recursivitat a adreces IP que no correponguin a la xarxa local: de manera que no faci consultes a altres servidors DNS si li arriba una petició d'un ''hostname'' que no està a la seva zona. Mentre que la xarxa local podrà fer-ho perquè és necessari.
 +
 
 +
En el cas de voler-nos protegir '''com a víctimes''':
 +
*Podem utilitzar Firewalls d'alt nivell per a filtrar el trànsit DNS que no hagi estat demanat (ja que arriben respostes DNS a ''queries'' que no hem fet nosaltres).
 +
 
 +
====Cas pràctic====
 +
Necessitarem tenir instal·lat un servidor DNS. Optarem per instal·lar BIND en una màquina virtual CentOS 7 amb un adaptador de xarxa virtual en mode Xarxa NAT compartit amb el Kali Linux i un altre CentOS 7 amb un servidor web instal·lat que serà la victima.
 +
Primer de tot, definirem un nom de host identificatiu pel servidor DNS:
 +
<source>
 +
hostnamectl set-hostname dns.guillem.test
 +
</source>
 +
 
 +
Editarem l'arxiu <code>/etc/hosts</code> per tal de fer-hi constar el nom de host del propi servidor
 +
<source>
 +
127.0.0.1  localhost localhost.localdomain localhost4 localhost4.localdomain4 dns.guillem.test
 +
::1        localhost localhost.localdomain localhost6 localhost6.localdomain6 dns-guillem.test
 +
</source>
 +
 
 +
Deshabilitarem el SELinux temporalment amb la comanda
 +
<source>
 +
setenforce 0
 +
</source>
 +
:'''Nota:''' si ho volem fer permanent haurem de posar <code>disabled</code> a l'arxiu <code>/etc/selinux/config</code>.
 +
 
 +
Fet això podem començar amb la instal·lació del programari necessari per a posar en marxa el servei DNS pròpiament:
 +
<source>
 +
yum install bind bind-utils -y
 +
</source>
 +
 
 +
Configurarem el Firewall del sistema per a permetre les connexions a través del port 53 tcp/udp, corresponent a l'estàndard pel servei de noms de domini
 +
<source>
 +
[root@dns ~]# firewall-cmd --add-port={53/tcp,54/udp} --permanent
 +
success
 +
[root@dns ~]# firewall-cmd --reload
 +
success
 +
[root@dns ~]# firewall-cmd --list-all
 +
public (active)
 +
  target: default
 +
  icmp-block-inversion: no
 +
  interfaces: enp0s3
 +
  sources:
 +
  services: ssh dhcpv6-client
 +
  ports: 53/tcp 54/udp
 +
  protocols:
 +
  masquerade: no
 +
  forward-ports:
 +
  source-ports:
 +
  icmp-blocks:
 +
  rich rules:
 +
</source>
 +
 
 +
L'arxiu de configuració principal és el <code>/etc/named.conf</code> que haurem d'editar per a poder permetre, entre altres coses, que el servidor respongui a ''queries'' DNS de les màquines de la xarxa:
 +
*'''Línia 13:''' afegirem l'adreça IP de la interfície virtual Xarxa NAT perquè la resta de VMs d'aquella xarxa puguin veure el servidor allà <source>listen-on port 53 { 127.0.0.1; 10.17.3.7; };</source>
 +
 
 +
*'''Línia 21: ''' canviarem ''localhost'' per ''any'' de manera que qualsevol màquina pugui fer consultes DNS al servidor <source>allow-query    { any; };</source>
 +
 
 +
Llavors haurem de declarar la zona DNS. Farem servir arxius separats per a la zona directa i la zona inversa. Afegirem el següent contingut al final de l'arxiu <code>/etc/named.conf</code>
 +
<source>
 +
zone "guillem.test" IN {
 +
type master;
 +
file "directa-guillem.test";
 +
allow-update { none; };
 +
};
 +
 
 +
zone "3.17.10.in-addr.arpa" IN {
 +
type master;
 +
file "inversa-guillem.test";
 +
allow-update { none; };
 +
};
 +
</source>
 +
 
 +
Ara omplirem els arxius de la zona directa i inversa per tal que el DNS tingui registres. Al tractar-se de rutes relatives, es basa en el directori <code>/var/named</code>; pel que els dos arxius seran <code>/var/named/directa-guillem.test</code> i <code>/var/named/inversa-guillem.test</code> per a la zona directa i inversa, respectivament.
 +
 
 +
<source>
 +
/var/named/directa-guillem.test
 +
===============================
 +
 
 +
$TTL 86400
 +
@ IN SOA dns.guillem.test. root.guillem.test. (
 +
 
 +
        2011071001 ;Serial
 +
        3600 ;Refresh
 +
        1800 ;Retry
 +
        604800 ;Expire
 +
        86400 ;Minimum TTL
 +
        )
 +
 
 +
@ IN  NS dns.guillem.test.
 +
@ IN A 10.17.3.7
 +
@ IN A 10.17.3.8
 +
@ IN A 10.17.3.9
 +
 
 +
dns IN A 10.17.3.7   
 +
victim IN A 10.17.3.8
 +
kali IN A 10.17.3.9
 +
</source>
 +
 
 +
<source>
 +
/var/named/inversa-guillem.test
 +
===============================
 +
$TTL 86400
 +
@ IN SOA dns.guillem.test. root.guillem.test. (
 +
 
 +
        2011071001 ;Serial
 +
        3600 ;Refresh
 +
        1800 ;Retry
 +
        604800 ;Expire
 +
        86400 ;Minimum TTL
 +
        )
 +
 
 +
@ IN  NS dns.guillem.test.
 +
@ IN PTR guillem.test.
 +
 
 +
7 IN PTR dns.guillem.test.   
 +
8 IN PTR victim.guillem.test.
 +
9 IN PTR kali.guillem.test.
 +
</source>
 +
 
 +
Finalment, amb la comanda <code>/usr/sbin/named-checkconf -z /etc/named.conf
 +
</code> podem verificar els arxius de configuració del BIND cercant possibles errors de sintaxi o similars. Si tot és correcte, ens donarà un ''output'' corresponent a les zones carregades:
 +
<source>
 +
[root@dns ~]# /usr/sbin/named-checkconf -z /etc/named.conf
 +
zone localhost.localdomain/IN: loaded serial 0
 +
zone localhost/IN: loaded serial 0
 +
zone 1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.ip6.arpa/IN: loaded serial 0
 +
zone 1.0.0.127.in-addr.arpa/IN: loaded serial 0
 +
zone 0.in-addr.arpa/IN: loaded serial 0
 +
zone guillem.test/IN: loaded serial 2011071001
 +
zone 3.17.10.in-addr.arpa/IN: loaded serial 2011071001
 +
</source>
 +
 
 +
Ara ja podem arrencar i habilitar el servei DNS
 +
<source>
 +
systemctl enable named
 +
systemctl start named
 +
</source>
 +
 
 +
Podem fer consultes amb l'ordre <code>nslookup</code> per a comprovar-ne el funcionament
 +
<source>
 +
[root@dns ~]# nslookup dns.guillem.test
 +
Server:        127.0.0.1
 +
Address:        127.0.0.1#53
 +
 
 +
Name:  dns.guillem.test
 +
Address: 10.17.3.7
 +
 
 +
[root@dns ~]# nslookup victim.guillem.test
 +
Server:        127.0.0.1
 +
Address:        127.0.0.1#53
 +
 
 +
Name:  victim.guillem.test
 +
Address: 10.17.3.8
 +
 
 +
[root@dns ~]# nslookup kali.guillem.test
 +
Server:        127.0.0.1
 +
Address:        127.0.0.1#53
 +
 
 +
Name:  kali.guillem.test
 +
Address: 10.17.3.9
 +
</source>
 +
 
 +
=====Atac=====
 +
Per a fer l'atac, instal·larem apache en un servidor CentOS i l'arrencarem. Per defecte hi haurà la pàgina per defecte d'Apache per a aquesta distribució de Linux.
 +
<source>
 +
yum install httpd -y
 +
systemctl enable httpd
 +
systemctl start http
 +
</source>
 +
 
 +
Configurarem la targeta de xarxa per tal que tingui l'adreça <code>10.17.3.8/24</code> i utilitzi <code>10.17.3.7</code> com a DNS. Aleshores des del Kali (també configurada la NIC amb els paràmetres corresponents: IP <code>10.17.3.9 i DNS 10.17.3.7</code>), podem obrir el navegador web i accedir-hi normalment http://victim.guillem.test
 +
{{imatge|M17UF2PT2-1.png}}
 +
 
 +
Llavors farem servir ''Saddam'' des del Kali per a llançar l'atac DNS amplification a la màquina víctima:
 +
 
 +
=====Solució=====
 +
 
 +
===DNS Spoofing===
 +
====Teoria====
 +
L'atac de ''DNS Spoofing'' o ''DNS cache poisoning'' és un atac basat en corrompre els registres d'un servidor DNS deliberadament per a enviar dades incorrectes a les peticions DNS dels clients (potencials víctimes). En aquest atac, l'atacant es farà passar per un servidor DNS legítim per un domini; o bé corromprà els registres d'un servidor DNS legítim per tal de redirigir el trànsit a altres màquines, segurament sota el seu domini, per a aconseguir dades personals de la gent com ara noms d'usuari, contrasenyes, correus electrònics, etc.
 +
 
 +
====Mitigació====
 +
L'única manera factible d'evitar aquests atacs és implementant DNSEC (DNS Secure); que seria un equivalent a HTTPS on es valida l'autenticitat de les dades rebudes a partir d'intercanvis de certificats que identifiquen el servidor DNS que envia les dades; evitant així que algú entremig pugui interceptar les dades i modificar-les ''on-the-fly'' ja que llavors la signatura ''hash'' variaria i el client no la donaria per bona.
 +
 
 +
====Cas pràctic====
 +
=====Atac=====
 +
=====Solució=====

Revisió de 11:34, 15 abr 2020

Requeriments

  • Crear una MV amb CentOS o qualsevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS.
  • Crear una MV amb qualsevol SO.
  • MV amb Kali

Enunciat

1. Descriu i mostra un possible atac de DNS Amplification
  • Com funciona? Mostrar un atac.
  • Com solucionar-lo. Mostrar la solució.
2. Descriu i mostra un possible atac de DNS Spoofing
  • Com funciona? Mostrar un atac.
  • Com solucionar-lo. Mostrar la solució.

Procediment

DNS Amplification

Teoria

Un atac de DNS amplification consta en atacar una víctima amb paquets de resposta DNS que no ha demanat; de manera que saturem la targeta de xarxa de la màquina víctima. A més a més, si aquestes respostes DNS estan "sobrecarregades" amb més dades com per exemple una consulta tipus all, o una petició de transferència de zona DNS, tindrem paquets més grans que arribaran a la víctima i que aquesta no podrà gestionar i podria arribar a quedar congelada o desconnectada de la xarxa.

Aquest atac pot fer-se de la mà d'un IP spoofing ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (Distributed Denial-Of-Service) fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.

Mitigació

Una opció per a mitigar aquests atacs seria, en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet

  • Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a relay d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire bandwidth, pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.
    • A part de l'ample de banda, també podem mitigar o fer menys atractiu el nostre servidor si li configurem rate limits de peticions com per exemple, en el cas de BIND: 
       rate-limit {responses-per-second 3; window 15; };
Amb aquests paràmetres farem que el servidor respongui, com a màxim, 3 peticions DNS per segon; de manera que ningú el pugui veure atractiu per a llançar un atac d'aquest tipus.
El responses-per-second és el màxim de consultes idèntiques que pot fer un client un segon. Els atacs de DNS amplification es basen en enviar respostes a consultes iguals per simplicitat i rapidesa; pel que aquest paràmetre pot ser interessant per evitar ser usats com a "base".
La finestra window especifica el temps en segons que un client DNS pot fer peticions DNS dins del límit definit pel responses-per-second. En l'exemple de sobre, doncs, un client podria fer un màxim de 3 peticions per segon cada 15 segons.
Aquests valors van lligats entre ells i han de ser coherents; ja que no tindria sentit permetre moltes connexions per segon en una finestra molt curta (burst) o bé posar una finestra molt gran perquè llavors un atacant que pogués deduir el rate màxim podria ajustar-se bastant per a usar-nos de base sense sortir de les normes.
  • No oferir recursivitat a adreces IP que no correponguin a la xarxa local: de manera que no faci consultes a altres servidors DNS si li arriba una petició d'un hostname que no està a la seva zona. Mentre que la xarxa local podrà fer-ho perquè és necessari.

En el cas de voler-nos protegir com a víctimes:

  • Podem utilitzar Firewalls d'alt nivell per a filtrar el trànsit DNS que no hagi estat demanat (ja que arriben respostes DNS a queries que no hem fet nosaltres).

Cas pràctic

Necessitarem tenir instal·lat un servidor DNS. Optarem per instal·lar BIND en una màquina virtual CentOS 7 amb un adaptador de xarxa virtual en mode Xarxa NAT compartit amb el Kali Linux i un altre CentOS 7 amb un servidor web instal·lat que serà la victima. Primer de tot, definirem un nom de host identificatiu pel servidor DNS: 

hostnamectl set-hostname dns.guillem.test

Editarem l'arxiu /etc/hosts per tal de fer-hi constar el nom de host del propi servidor 

127.0.0.1   localhost localhost.localdomain localhost4 localhost4.localdomain4 dns.guillem.test
::1         localhost localhost.localdomain localhost6 localhost6.localdomain6 dns-guillem.test

Deshabilitarem el SELinux temporalment amb la comanda 

setenforce 0
Nota: si ho volem fer permanent haurem de posar disabled a l'arxiu /etc/selinux/config.

Fet això podem començar amb la instal·lació del programari necessari per a posar en marxa el servei DNS pròpiament: 

yum install bind bind-utils -y

Configurarem el Firewall del sistema per a permetre les connexions a través del port 53 tcp/udp, corresponent a l'estàndard pel servei de noms de domini 

[root@dns ~]# firewall-cmd --add-port={53/tcp,54/udp} --permanent
success
[root@dns ~]# firewall-cmd --reload
success
[root@dns ~]# firewall-cmd --list-all
public (active)
  target: default
  icmp-block-inversion: no
  interfaces: enp0s3
  sources: 
  services: ssh dhcpv6-client
  ports: 53/tcp 54/udp
  protocols: 
  masquerade: no
  forward-ports: 
  source-ports: 
  icmp-blocks: 
  rich rules:

L'arxiu de configuració principal és el /etc/named.conf que haurem d'editar per a poder permetre, entre altres coses, que el servidor respongui a queries DNS de les màquines de la xarxa:

  • Línia 13: afegirem l'adreça IP de la interfície virtual Xarxa NAT perquè la resta de VMs d'aquella xarxa puguin veure el servidor allà 
    listen-on port 53 { 127.0.0.1; 10.17.3.7; };
  • Línia 21: canviarem localhost per any de manera que qualsevol màquina pugui fer consultes DNS al servidor 
    allow-query     { any; };

Llavors haurem de declarar la zona DNS. Farem servir arxius separats per a la zona directa i la zona inversa. Afegirem el següent contingut al final de l'arxiu /etc/named.conf 

zone "guillem.test" IN {
type master;
file "directa-guillem.test";
allow-update { none; };
};

zone "3.17.10.in-addr.arpa" IN {
type master;
file "inversa-guillem.test";
allow-update { none; };
};

Ara omplirem els arxius de la zona directa i inversa per tal que el DNS tingui registres. Al tractar-se de rutes relatives, es basa en el directori /var/named; pel que els dos arxius seran /var/named/directa-guillem.test i /var/named/inversa-guillem.test per a la zona directa i inversa, respectivament. 

/var/named/directa-guillem.test
===============================

$TTL 86400
@ IN SOA dns.guillem.test. root.guillem.test. (

        2011071001 ;Serial
        3600 ;Refresh
        1800 ;Retry
        604800 ;Expire
        86400 ;Minimum TTL
        )

@ IN  NS dns.guillem.test.
@ IN A 10.17.3.7 
@ IN A 10.17.3.8 
@ IN A 10.17.3.9 

dns IN A 10.17.3.7    
victim IN A 10.17.3.8 
kali IN A 10.17.3.9

/var/named/inversa-guillem.test
===============================
$TTL 86400
@ IN SOA dns.guillem.test. root.guillem.test. (

        2011071001 ;Serial
        3600 ;Refresh
        1800 ;Retry
        604800 ;Expire
        86400 ;Minimum TTL
        )

@ IN  NS dns.guillem.test.
@ IN PTR guillem.test.

7 IN PTR dns.guillem.test.    
8 IN PTR victim.guillem.test.
9 IN PTR kali.guillem.test.

Finalment, amb la comanda /usr/sbin/named-checkconf -z /etc/named.conf podem verificar els arxius de configuració del BIND cercant possibles errors de sintaxi o similars. Si tot és correcte, ens donarà un output corresponent a les zones carregades: 

[root@dns ~]# /usr/sbin/named-checkconf -z /etc/named.conf
zone localhost.localdomain/IN: loaded serial 0
zone localhost/IN: loaded serial 0
zone 1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.ip6.arpa/IN: loaded serial 0
zone 1.0.0.127.in-addr.arpa/IN: loaded serial 0
zone 0.in-addr.arpa/IN: loaded serial 0
zone guillem.test/IN: loaded serial 2011071001
zone 3.17.10.in-addr.arpa/IN: loaded serial 2011071001

Ara ja podem arrencar i habilitar el servei DNS 

systemctl enable named
systemctl start named

Podem fer consultes amb l'ordre nslookup per a comprovar-ne el funcionament 

[root@dns ~]# nslookup dns.guillem.test
Server:         127.0.0.1
Address:        127.0.0.1#53

Name:   dns.guillem.test
Address: 10.17.3.7

[root@dns ~]# nslookup victim.guillem.test
Server:         127.0.0.1
Address:        127.0.0.1#53

Name:   victim.guillem.test
Address: 10.17.3.8

[root@dns ~]# nslookup kali.guillem.test
Server:         127.0.0.1
Address:        127.0.0.1#53

Name:   kali.guillem.test
Address: 10.17.3.9
Atac

Per a fer l'atac, instal·larem apache en un servidor CentOS i l'arrencarem. Per defecte hi haurà la pàgina per defecte d'Apache per a aquesta distribució de Linux. 

yum install httpd -y
systemctl enable httpd
systemctl start http

Configurarem la targeta de xarxa per tal que tingui l'adreça 10.17.3.8/24 i utilitzi 10.17.3.7 com a DNS. Aleshores des del Kali (també configurada la NIC amb els paràmetres corresponents: IP 10.17.3.9 i DNS 10.17.3.7), podem obrir el navegador web i accedir-hi normalment http://victim.guillem.test

M17UF2PT2-1.png


Llavors farem servir Saddam des del Kali per a llançar l'atac DNS amplification a la màquina víctima:

Solució

DNS Spoofing

Teoria

L'atac de DNS Spoofing o DNS cache poisoning és un atac basat en corrompre els registres d'un servidor DNS deliberadament per a enviar dades incorrectes a les peticions DNS dels clients (potencials víctimes). En aquest atac, l'atacant es farà passar per un servidor DNS legítim per un domini; o bé corromprà els registres d'un servidor DNS legítim per tal de redirigir el trànsit a altres màquines, segurament sota el seu domini, per a aconseguir dades personals de la gent com ara noms d'usuari, contrasenyes, correus electrònics, etc.

Mitigació

L'única manera factible d'evitar aquests atacs és implementant DNSEC (DNS Secure); que seria un equivalent a HTTPS on es valida l'autenticitat de les dades rebudes a partir d'intercanvis de certificats que identifiquen el servidor DNS que envia les dades; evitant així que algú entremig pugui interceptar les dades i modificar-les on-the-fly ja que llavors la signatura hash variaria i el client no la donaria per bona.

Cas pràctic

Atac
Solució
Obtingut de «http://wiki.lordwektabyte.cat/index.php?title=ASIX/M17/UF2/PT2&oldid=5199»