ASIX/M17/UF2/PT2

Requeriments

• Crear una MV amb CentOS o qualsevol altre SO de servidor. Instal·lar un servei de DNS.
• Crear una MV amb qualsevol SO.
• MV amb Kali

Enunciat

1. Descriu i mostra un possible atac de DNS Amplification

• Com funciona? Mostrar un atac.
• Com solucionar-lo. Mostrar la solució.

2. Descriu i mostra un possible atac de DNS Spoofing

• Com funciona? Mostrar un atac.
• Com solucionar-lo. Mostrar la solució.

Procediment

DNS Amplification

Teoria

Un atac de DNS amplification consta en atacar una víctima amb paquets de resposta DNS que no ha demanat; de manera que saturem la targeta de xarxa de la màquina víctima. A més a més, si aquestes respostes DNS estan "sobrecarregades" amb més dades com per exemple una consulta tipus all, o una petició de transferència de zona DNS, tindrem paquets més grans que arribaran a la víctima i que aquesta no podrà gestionar i podria arribar a quedar congelada o desconnectada de la xarxa.

Aquest atac pot fer-se de la mà d'un IP spoofing ja que des de la màquina atacant enviem peticions DNS a un servidor però posant l'adreça IP origen=adreça IP de la víctima. D'aquesta manera, el servidor enviarà la resposta a la que serà la vćitima. Si això ho combinem amb un sistema distribuït que faci vàries peticions des de diferents atacants cap a la mateixa víctima, podria utilitzar-se com a atac DDOS (Distributed Denial-Of-Service) fent que, tal com he dit abans, la víctima es saturi i pugui perdre la connectivitat de xarxa.

Mitigació

Una opció per a mitigar aquests atacs seria, en el cas de posseir un servidor DNS públic a Internet

• Limitar l'ample de banda dedicat al servidor: de manera que no sigui "atractiu" pels atacants per a ser usat com a relay d'un atac destinat a una víctima. Les consultes i respostes DNS són paquets petits que no requereixen gaire bandwidth, pel que es pot definir en un marge raonable perquè el DNS no respongui ràpid en cas d'atac destinat a una altra màquina.
  • A part de l'ample de banda, també podem mitigar o fer menys atractiu el nostre servidor si li configurem rate limits de peticions com per exemple, en el cas de BIND:

     rate-limit {

   responses-per-second 3;
   window 15;

};

Amb aquests paràmetres farem que el servidor respongui, com a màxim, 3 peticions DNS per segon; de manera que ningú el pugui veure atractiu per a llançar un atac d'aquest tipus.

El responses-per-second és el màxim de consultes idèntiques que pot fer un client un segon. Els atacs de DNS amplification es basen en enviar respostes a consultes iguals per simplicitat i rapidesa; pel que aquest paràmetre pot ser interessant per evitar ser usats com a "base".

La finestra window especifica el temps en segons que un client DNS pot fer peticions DNS dins del límit definit pel responses-per-second. En l'exemple de sobre, doncs, un client podria fer un màxim de 3 peticions per segon cada 15 segons.

Aquests valors van lligats entre ells i han de ser coherents; ja que no tindria sentit permetre moltes connexions per segon en una finestra molt curta (burst) o bé posar una finestra molt gran perquè llavors un atacant que pogués deduir el rate màxim podria ajustar-se bastant per a usar-nos de base sense sortir de les normes.

• No oferir recursivitat a adreces IP que no correponguin a la xarxa local: de manera que no faci consultes a altres servidors DNS si li arriba una petició d'un hostname que no està a la seva zona. Mentre que la xarxa local podrà fer-ho perquè és necessari.

En el cas de voler-nos protegir com a víctimes:

• Podem utilitzar Firewalls d'alt nivell per a filtrar el trànsit DNS que no hagi estat demanat (ja que arriben respostes DNS a queries que no hem fet nosaltres).

Cas pràctic

Necessitarem tenir instal·lat un servidor DNS. Optarem per instal·lar BIND en una màquina virtual CentOS 7 amb un adaptador de xarxa virtual en mode Xarxa NAT compartit amb el Kali Linux i un Ubuntu 16 que farem servir de víctima. Primer de tot, definirem un nom de host identificatiu pel servidor DNS:

hostnamectl set-hostname dns.guillem.test

Editarem l'arxiu /etc/hosts per tal de fer-hi constar el nom de host del propi servidor

127.0.0.1   localhost localhost.localdomain localhost4 localhost4.localdomain4 dns.guillem.test
::1         localhost localhost.localdomain localhost6 localhost6.localdomain6 dns-guillem.test

Deshabilitarem el SELinux temporalment amb la comanda

setenforce 0

Nota: si ho volem fer permanent haurem de posar disabled a l'arxiu /etc/selinux/config.

Fet això podem començar amb la instal·lació del programari necessari per a posar en marxa el servei DNS pròpiament:

yum install bind bind-utils -y

Configurarem el Firewall del sistema per a permetre les connexions a través del port 53 tcp/udp, corresponent a l'estàndard pel servei de noms de domini

[root@dns ~]# firewall-cmd --add-port={53/tcp,54/udp} --permanent
success
[root@dns ~]# firewall-cmd --reload
success
[root@dns ~]# firewall-cmd --list-all
public (active)
  target: default
  icmp-block-inversion: no
  interfaces: enp0s3
  sources: 
  services: ssh dhcpv6-client
  ports: 53/tcp 54/udp
  protocols: 
  masquerade: no
  forward-ports: 
  source-ports: 
  icmp-blocks: 
  rich rules: 

L'arxiu de configuració principal és el /etc/named.conf que haurem d'editar per a poder permetre, entre altres coses, que el servidor respongui a queries DNS de les màquines de la xarxa:

• Línia 13: afegirem l'adreça IP de la interfície virtual Xarxa NAT perquè la resta de VMs d'aquella xarxa puguin veure el servidor allà

  listen-on port 53 { 127.0.0.1; 10.17.3.7 };

• Línia 21: canviarem localhost per any de manera que qualsevol màquina pugui fer consultes DNS al servidor

  allow-query     { any; };

DNS Spoofing

Teoria

L'atac de DNS Spoofing o DNS cache poisoning és un atac basat en corrompre els registres d'un servidor DNS deliberadament per a enviar dades incorrectes a les peticions DNS dels clients (potencials víctimes). En aquest atac, l'atacant es farà passar per un servidor DNS legítim per un domini; o bé corromprà els registres d'un servidor DNS legítim per tal de redirigir el trànsit a altres màquines, segurament sota el seu domini, per a aconseguir dades personals de la gent com ara noms d'usuari, contrasenyes, correus electrònics, etc.

Mitigació

L'única manera factible d'evitar aquests atacs és implementant DNSEC (DNS Secure); que seria un equivalent a HTTPS on es valida l'autenticitat de les dades rebudes a partir d'intercanvis de certificats que identifiquen el servidor DNS que envia les dades; evitant així que algú entremig pugui interceptar les dades i modificar-les on-the-fly ja que llavors la signatura hash variaria i el client no la donaria per bona.